Hola flors
Ahir vaig aconsseguir, al final, fer la tercera tanda, d'aquesta quimio, que em deixa catatónica, però que suposem que té també efectes positius.
Amb el meu mareig galopant, (cap rodo) dit abans, vaig pulular tot el matí pel Trueta, fins a les 11 del matí , hora en la que em van confirmar l'analítica i ENDAVANT!!!!
La veritat que em vaig passar el temps que dura la quimio dormint i fent passatemps.
Jo , de tota la vida, que sempre escolleixo la marca ORION, (de llibrets vull dir), els diaris és una altra cosa.
Els Orion els escolleixo perque tenen unes planes que és diuen "autodefinidos blancos", que no hi ha rés, fins i tot tu hi has de posar les caselles negres. I aixó, m'agrada. Pel que fa als dels diaris, m'agraden els del Punt-Avui.
El cervell, el tinc parat dins d'aquests fulls, i a aquella estona ja em va bé.
Us he de dir , que diuemnge passat al final, vaig anar a veure el Concert que us comentava, en el darrer capítol del blog, el 101.
La causa, era bona: la recapta d'aliments. I el concert va estar molt bé. Em va venir un moment de moltes neurones i moltes coses alterades, pensant quan vaig anar a saludar als companys , que no tornaría a cantar: i vinga a plorar!!! Bé, avui penso, que potser sí que ho podré tornar a fer, no????
Tant de bó!!
He començat també a esforçar-me molt a caminar una miqueta cada día, per uns jardins particulars, que hi ha darrera el pis on visc.
Vaig fent coses i cada trocet de cosa és un gran èxit per a mi.
Petites fites, combinades amb obstacles que fan que els mots encreuats al costat d'aixó, semblin res...
Poc a poc, vaig recuperant una mica l'equilibri mental. El físic és una altra cosa.
Bé, però si vé un, vindrà l'algtra, no?
Segur.
Apa, cuideu-vos.
La Lola amb mots encreuats, i altres jeroglífics.
Dilluna 24 torno a tenir analítica i metge, per veure com va la carcassa.
Aglae i les taronges
ResponEliminaAglae, sota un bell taronger deturada,
al lluny sent les germanes com ocellada al vent.
I ja no va a l'encalç per l'herba i la rosada,
I té la cara pàl·lida d'un gran defalliment.
Ella dansava i reia tot just casada amb Drias,
altiva entre la fressa, joiosa de la llum.
I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies
I encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.
I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;
la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.
Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta
i del cabell afluixen el pes les dues mans.
I Aglae, ja refeta, es bressa en l'esperança;
amb un sospir molt tendre solleva el pit caigut;
ella pogués besar l'infant que ja s'atansa,
batec tan avinent i tan inconegut.
I veu la piadosa taronja que fou bella,
i jeu abandonada del rec vora l'espill.
De la muller la sort li transpareix en ella:
fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill.
JOSEP CARNER
Hola floreta maca! Com vas? Fa molt que no escrius. ....
ResponEliminaUn fort petó!