Hola flors
Com molts de vosaltres ja sabeu jo canto en un cor de La Bisbal d'Empordà, que és diu Cor Carreras Dagas.
Aquest dilluns , els vaig fer arribar, escrita amb la meva mà, ara ja tremolosa, aquesta carta, que ara us vull fer extensiva a vosaltres, perquè el que diu , és el mateix que voldría dir-vos a vosaltres:
Efectivament, estimats i estimades, la metàstasi m'ha afectat al cervell i aquí no hi tenim rés a fer.
Sempre he pensat que a la meva vida, he fet les coses a la meva manera. I ara, en aquests moments també ho estic fent.
És per aixó que vull acomiadar-me de vosaltres.
Deixaré aquest blog, penjat en l'espai, per si pot servir per alguna cosa...per alguna persona...
La meva intenció, quan vaig començar, era com fer un llibre per capítols, (amb faltes d'ortografía incloses) explicant la meva experiència amb la vida i amb el càncer.
El que passa, que tant vosaltres, com la gent que un altre dia ho llegueixi, hi trobarà un altre llibre, inclós en aquest, (jo crec que molt més interessant) que és un llibre de poesia.
Després de cada capítol, si cliqueu a comentaris, hi ha un poema català, que lliga absolutament amb l'escrit que jo he fet abans. I no tenen desperdici!! Us ho recomano.
Sí, sóc humana: estic espantada a moments, hi ha moments de plorar, hi ha moments d'angoixa...
Però la majoría dels moments són de serenor, acceptació, i pau...
He lluitat tant com he pogut, ara el meu cos està molt cansat. El meu cervell és molt clar, i he demanat que vol continuar així fins el darrer moment.
No us vull pas donar consells, ara que marxo. Només dir-vos que en aquests moments, em dóna una sensació de calma i plenitud saber que fins ara he deixat de fer molt poques coses de les que volía fer...
Feu-ho, si us plau: VIVIU
Com diuen amics meus, dels que m'acomiado personalment aquests dies, us esperaré...
Fins sempre
La Lola
Lola preciosa no tinc paraules.....VALENTA, GENEROSA, LLUITADORA, IRÓNICA, ALEGRE.....T'admiro profundament. ....un fort petó. ...fins sempre LOLA.
ResponEliminaTURN, TURN, TURN (Peter Seeger)
ResponEliminahttps://www.youtube.com/watch?v=q7pzic4mf7o
(Cançó basada en un fragment del llibre bíblic COHÈLET, el més escèptic i agnòstic de la Bíblia malgrat els retocs de l’últim redactor que hi va ficar cullerada)
To every thing there is a season, and a time to every purpose under the heaven:
A time to be born, and a time to die; a time to plant, a time to reap that which is planted;
A time to kill, and a time to heal; a time to break down, and a time to build up;
A time to weep, and a time to laugh; a time to mourn, and a time to dance;
A time to cast away stones, and a time to gather stones together; a time to embrace, and a time to refrain from embracing;
A time to get, and a time to lose; a time to keep, and a time to cast away;
A time to rend, and a time to sew; a time to keep silence, and a time to speak;
A time to love, and a time to hate; a time of war, and a time of peace.
_________________________________________
Cada cosa té el seu moment
1 Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps
per a cada cosa.
2 Hi ha un temps d’infantar
i un temps de morir,
un temps de plantar
i un temps de collir.
3 Un temps de matar
i un temps de guarir,
un temps d’enrunar
i un temps de construir.
4 Un temps de plorar
i un temps de riure,
un temps de plànyer-se
i un temps de dansar.
5 Un temps de tirar pedres
i un temps d’aplegar-ne,
un temps d’abraçar
i un temps d’estar-se’n.
6 Un temps de cercar
i un temps de perdre,
un temps de guardar
i un temps de llençar.
7 Un temps d’esquinçar
i un temps de cosir,
un temps de callar
i un temps de parlar.
8 Hi ha un temps d’estimar
i un temps d’odiar,
hi ha un temps de guerra
i un temps de pau.
(COHÈLET 3, 1-8)
Avui, 11 d'agost, a les 4 de la tarda, al Teatre Mundial de la Bisbal d'Empordà, té lloc l'Acte de Comiat a la Lola.
ResponEliminaReposi en pau!
Fins sempre flor!
ResponEliminaDolors,
ResponEliminaAcabo de veure el programa de Tv3 i he trobat el teu blog. Estic molt emocionat, tant que en prou feines puc escriure bé. No ens coneixíem, però potser algun dia ens trobarem, tots fem cap, un dia o altre, cap al mateix lloc. Volia deixar unes paraules al teu blog, però realment no sé que dir. Tu has estat molt valenta, gràcies per la lliçó. Per mi la mort és un tabú i em fa por, molta por... de fet diria que pànic... un petó...